Això vol dir que els infants van tots sols a peu pel carrer o amb companys de diferents edats per l’itinerari que té les condicions de més seguretat. També poden anar acompanyats d’altres persones adultes de la seva pròpia família o persones voluntàries, que participen en els acompanyaments.

En termes generals, a totes les ciutats europees, i Palma no n’és una excepció, ha disminuït la presència d’infants al carrer a partir de l’ús generalitzat del cotxe i el deteriorament de l’espai urbà com espai de convivència ciutadana. Encara que a partir dels 8 anys els nens i nenes tenen la capacitat per a moure’s tots sols per la ciutat, en la pràctica no ho fan. Les actituds parentals de protecció no afavoreixen l’autonomia dels infants i, de fet, la majoria mai van tots sols a escola, sinó que hi solen anar acompanyats d’una persona adulta. En el 70% dels casos són els pares i les mares qui fan els acompanyaments.

D’altra banda, caminar és una activitat saludable, la manera més senzilla de fer esport perquè incorpora l’exercici físic d’una forma natural i quotidiana. Anar a peu, a més a més, és econòmic, és ecològic i és ràpid, sobretot en desplaçaments curts.

Saps que a Terrassa….

• Fa vora d’un parell d’anys que neix aquesta iniciativa, i que cada vegada en som més.
• Tenim una pàgina amb un manifest.
• S’hi poden adherir tota mena d’entitats, publiques i/o privades, escoles, associacions, comerços, empreses…..
• Com més serem mes riurem!