La millor extraescolar: jugar. Un dret oblidat (reportage de TV3)

“L’entorn urbà està poc preparat, i alhora tenim moltes pors i imaginem un parc d’una forma tan escèptica que el joc s’empobreix, tanquem totes les àrees de joc, que els nens no puguin marxar i no prenguin mal i els aprenentatges disminueixen.”

“La hiperprotecció fa que els nens i nenes no juguin tant.”

La millor extraescolar: jugar. Un dret oblidat
Juguen prou els nens i nenes? O els carreguem d’activitats amb una agenda gairebé de ministre?
Mariona Piqué / Mireia Segú 11/11/2018
http://www.ccma.cat/324/la-millor-extraescolar-jugar-un-dret-oblidat/noticia/2886172/

L’article 31 de la Convenció dels Drets dels Infants de Nacions Unides reconeix el dret dels infants a jugar; “els estats membres reconeixen el dret dels infants al descans, a l’esplai, al joc i a les activitats d’esbarjo”.

Jaume Bantulà, professor de la Universitat Ramon Llull, ha anat fins a Ginebra, acompanyat per Andrés Payà, de la Universitat de València, per denunciar que el dret al joc el vulneren la major part dels països. Tots dos són membres de l’Observatori del Joc Infantil i han elaborat un sistema d’indicadors per avaluar de manera objectiva el compliment del dret dels infants al joc; el projecte es diu Siderju. Han analitzat 41 països i han vist que els països més ben posicionats són els nòrdics, Suècia, Noruega o Finlàndia. Així ho explica Bantulà.

“La majoria d’estats estan d’acord amb la importància del joc en el desenvolupament de l’infant, però després no es tradueix en accions.”
Imma Marín és fundadora de Marinva i presidenta a Espanya de l’Associació Internacional pel Dret dels Infants a Jugar:

“Els infants juguen poc, perquè tenim una mentalitat adulta que, amb la millor de les intencions, ens sembla que tot el que fan els nens i nenes ha de ser útil, perquè aprenguin, perquè sapiguen moltes coses, perquè es desenvolupin amb molts recursos, i ens oblidem que el principal recurs que té un infant és el joc, i que és el seu llenguatge i la seva manera d’aprendre i que en aquest joc lliure els hi volem donar aprenentatges prefabricats quan de forma natural i innata els nens els aprenen. Els hem de donar aquestes oportunitats de joc, de joc lliure, i a l’aire lliure.”

Per Imma Marín, “l’entorn urbà està poc preparat, i alhora tenim moltes pors i imaginem un parc d’una forma tan escèptica que el joc s’empobreix, tanquem totes les àrees de joc, que els nens no puguin marxar i no prenguin mal i els aprenentatges disminueixen.”

“La hiperprotecció fa que els nens i nenes no juguin tant.”

Marín creu que “els hiperprotegim, i és un del problemes perquè els nens no juguin tant”.

“Un nen que no juga és un nen vell, és un nen mort, és un nen sense curiositat, és un nen sense presa de decisions, és un nen amb intolerància zero a la incertesa, és un nen sense defenses a la frustació, amb baixa capacitat d’empatia, amb poca curiositat. Si no té curiositat, no aprèn mai res.”
Alerten que els nens, si no juguen, poden tenir conseqüències greus.

Jaume Bantulà reclama un pla de joc en l’àmbit de d’infància i alerta que no jugar pot comportar “problemes d’obesitat, de sedentarisme, angoixa, depressions, i ens trobarem en joves i futurs adults en el que estiguin mancats d’allò que ens permet el joc, que és socialitzar-nos com a persones”.

Reclamen que es faci un abordatge transversal i que les polítiques d’infància incloguin realment aquest dret, tant en l’àmbit familiar com en l’escolar i el social.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s